Claude Debussy: Preludi a la migdiada d'un faune

Per començar... Qui va ser Claude Debussy?

Claude Debussy va ser un compositor francés de l'època del romanticisme tot i que més tard va trencar amb el romanticisme per llençar-se a la piscina de l'impressionisme musical. Sempre buscava la llibertat en tot el que feia. Algunes de les seves obres més conegudes són ""El petit negre"" i la obra en que ens centrarem ara "Preludi a la migdiada de un faune""

Preludi a la migdiada de un faune

Per què aquest títol?  

Potser, el que d'entrada ens crida l'atenció és el t´tol d'aquesta obra de Debussy. Per què va decidir titular-la així? L'obra està inspirada en un poema de Stéphane Mallarmé que porta també aquest títol. La obra de Debussy no és cap resum del poema, sinó que és una successió d'escenes fins que el faune aconsegueix quedar-se adormit, fent realitat així tots els seus somnis. 

Quina és la importància d'aquesta obra per Debussy? 

Aquesta obra va ser composada entre el 1892 i el 1894. Claude estava en el punt més fort de la seva carrera musical i aquesta obra ha sigut un dels pilars de la seva carrera. Aquesta obra va tenir un abast importantíssim, mai cap obra francesa havia aconseguit això, també va ser una font d'inspiració per molts altres musics i compositors que encara havien de sorgir. Es creu que la música moderna va començar en aquest punt. Així, podem considerar que estem davant de l'obra que ha influït més en la música clàssica moderna. 
  

Composició i forma de l'obra

 Potser aquesta va ser una de les obres que Debussy va tardar més a composar, ja que ell creia que seria molt important,i així va ser. La obra comença amb un solo de flauta travessera, un solo que com la cançó, també ha passat a la història i és una meta per qualsevol flautista. L'obra no conté cap trompeta ni trombó ni timbala, això fa que el somni del faune pugui semblar un dolç somni i no pas un malson. L'obra també conté un punt d'erotisme. S'anomena Preludi  perquè és una suite escrita en tres moviments: Preludi, interludi i paràfrasi final. Potser, el més curiós de tot això és que només es va arribar a composar el preludi. 

 

  El vídeo:

En aquest enllaç de youtube es pot veure la obra de la qual hem estat parlant interpretada per la orquestra simfònica de la ràdio de Dinamarca. La solista que interpreta el solo de flauta del principi és Ulla Miilmann, que ja és bastant coneguda entre les orquestres europees. 
http://petrucci.mus.auth.gr/imglnks/usimg/4/40/IMSLP14736-Debussy_-_Pr__lude____l_apr__s-midi_d_un_faune__orch._score_.pdf 

Més tard, l'obra es va adaptar per ballet. Aquí en teniu un vídeo:

ROMEU I JULIETA - SERGUEI PROKÓFIEV

Romeu i Julieta, en rus Ромео и Джульетта, tot i que no crec que sigui un fet de molta importància com es digui en aquest preciós idioma, és un ballet de dansa clàssica amb música d'un ésser viu de nom de pila Serguei i amb el cognom de Prokófiev. Fou basat a la peça teatral de William Shakespeare.
També s'ha de dir que la primera representació no va ser gaire ben rebuda, tot i el gran èxit teatral, així que es van haver d'introduir una sèrie de canvis fins que es va convertir el ballet en un èxit! 
Aquí podem veure un resum de la història de 9 minuts aproximadament:

  















Els moviments que consta són aquests:

1. Introducció: Montescs i Capulets
2. El carrer desperta
3. Dansa matinal
4. El príncep ordena
5. L'arribada dels convidats
6. Dansa dels cavallers
7. Comiat dels convidats
8. Escena al balcó
9. Romeu i Julieta amb el pare Lorenzo
10. Teobaldo i Mercucio lluiten
11. Desterren Romeu
12. Romeu i Julieta
13. Interludi
14. Julieta i la poció de la mort
15. Julieta immòbil
16. Final

  PERÒ...QUI ERA AQUEST SENYOR?
Serguei Serguéievitx Prokófiev fou un compositor i pianista rus, segons la fiable Viquipèdia, una de les principals figures de la música del segle XX. Amb una àmplia gamma de gèneres musicals, des de simfonies, concerts, música per cinema...fins a òperes i ballets. 
Una altre famosa obra seva fou la música de Pere i el llop, una sonata per a flauta i piano. Per altre banda altres obres d'aquest compositor són La flor de pedra, L'àngel de foc, Guerra i pau...
Per fer-nos una idea de quina cara feia, podem veure-ho a la imatge de la dreta, al costat del seu piano amb una cara amistosa. 




REPRESENTACIONS ESCÈNIQUES
En aquests dos vídeos podem observar dues representacions escèniques diferents on ens podem acabar de posar a la pell dels personatges i posar a lloc tota la informació dita anteriorment. 

Dansa macabra

La Dansa macabra, opus 40, és  un poema simfònic compost al 1874 per Camille Saint-Saëns. inspirant-se en un poema de Henri Cazalis recreant l'antigua superstició de la Dansa de la mort. És una de les composicions més populars del seu autor.

L'obra va ser estrenada a Paris el 24 de gener del 1875. Bàsicament, descriu la mort tocant el violí a mitjanit, mentre els esquelets ballen al voltant d'una tomba seguint el ritme de la música. A l'albada, amb el cant del gall, els morts tornen a les seves tombes. 

S'interpreta principalment per un concertino fent un obbligato de violí, acompanyat per una orquestra que la seva secció de vent està composta per un flautí, dues flautes, dos oboès, dos clarinets soprano, dos fagots, quatre trompes, dues trompetes, tres trombons i una tuba. La secció de percussió inclou un timbal de concert, un xilòfon, un bombo, els platets i un triangle. la secció de corda conta amb un concertino acompanyat per violins, violes i una arpa.

Peer Gynt

Peer Gynt (Edvard Grieg)

 

Peer Gynt són dues suites compostes per Edvard Grieg el 1874 basades en la seva pròpia música d'escena per a l'obra teatral Peer Gynt del dramaturg noruec Henrik Ibsen. Dels 22 números, Edvard Grieg en seleccionà vuit, arranjant-los i reorquestrant-los per a orquestra simfònica.
Peer Gynt és un exemple de música incidental, això és, composta per a il·lustrar una peça de teatre. No es tracta ni d'un ballet, ni d'una òpera, però incorpora característiques de tots aquests gèneres.La funció d'aquesta música era semblant a la de la cinematogràfica en una pel·lícula.

 La Suite núm. 1 op. 46, va ser escrita el 1888. L'estructura és la següent:

1. Al matí (Morgenstemning) representa l'albada i pertany a l'episodi marroquí de la peça.
2. La mort d'Åse (Åses død), descriu el moment de la mort d'Ase, la mare de Peer.
3. Dansa d'Anitra (Anitras Dans), també pertany a l'episodi del Marroc, quan la noieta, Anitra, pretén seduir en Peer, el qual els nadius confonen amb un profeta vingut de molt lluny.
4. A la cova del rei de la muntanya (Dovregubbens hall), constitueix un fragment pintoresc, bàrbar, violent, que representa el món màgic dels trolls i el seu rei. 

 La suite núm. 2, op. 55, va ser escrita el 1891. Grieg pensà en cinc peces per la segona suite, però al final la deixà només amb quatre:

1. El segrest de la núvia. El lament d'Ingrid (Bruderovet. Ingrids klage).
2. Dansa àrab (Arabisk Dans)
3. El retorn de Peer Gynt. 
4. Tempesta en el mar

Les dues suites estan escrites per a orquestra simfònica.

Pavane de Fauré

Aquesta obra va ser escrita el 1887 pel compositor Francès Gabriel Fauré. El ritme i l'estructura de la peça vol evocar la pavana que es ballava a la cort espanyola. L'obra estava destinada per ser tocada per un cor, però més tard s'hi va incorporar el cor i finalment, també es va fer una coreografia.
partitura de l'obra Pavane Clica aquí

Així parlà Zarathustra RICHARD STRAUSS

LA CAVALCADA DE LES VALQUÍRIES

La cavalcada de les valquíries, molt coneguda també en alemany Walkürenritt, és el terme popular per designar el començament de l'acte III de l'òpera La valquíria.

El compositor és Richard Wagner. És una de les obres més populars de Wagner.

Ha estat utilitzada en el cinema, la publicitat i en la política com al moviment nacional-socialista.

Aquest fragment és sovint tocat de manera separada en concerts.


AUTOR


Richard Wagner va néixer el 22 de maig de 1813 a Lepzig, i va morir a Venècia el 13 de febrer del 1883. Va ser un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany. Fou el creador del drama musical i va renovar el gènera operístic. Wagner, també va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya.

HISTÒRIA

El leitmotiv* que componia el tema principal va ser escrit pel compositor el 23 de juliol de 1851 però la cavalcada apareix completa l'any 1854 i la seva primera orquestració va succeir el 1856.

Va ser interpretada per primera vegada el 26 de juny de 1870 amb l'estrena de La valquíria al Bayerische Staatsoper. Aquesta primera representació es va fer en contra de la voluntat de Wagner, aquest últim va imposar un embargament sobre totes les representacions en versió de concert.

No va ser fins a 1876 en la creació de la tetralogia L'anell del nibelung a Bayreuth que aquest embargament es va aixecar. Wagner la va dirigir personalment en el concert a Londres el 12 de maig de 1877 on la va representar en bis.

* Leitmotiv: petit fragment melòdic o rítmic que s'associa a un personatge.

TRAMA 

En l'òpera de la qual forma part, la cavalcada acompanya les valquíries de tornada dels camps de batalles. 

Aquestes preparant-se per remuntar al Valhalla amb les ànimes d'herois morts al camp de batalla; els seus crits són un signe d'adhesió. 

Aquestes "verges guerreres^" seran confrontades a la traïció d'una d'elles, Brunilda, contra el seu pare Wotan.

CULTURA POPULAR

En la cultura popular aquest tema és utilitzat en diversos àmbits.
Un dels exemples més famosos, és en la pel·lícula Apocalypse Now, en la sèrie animada Looney Tunes, en el film de Federico Fellini, en II mio nome e nessuno, Ghost Rider, Els guardinas i en un episodi de la sèria animada The Simpsons.

RECUPERACIÓ NAZI

Un grup d'assalt alemany va fer interpretar la cavalcada abans de començar la Segona Guerra Mundial. 

Aquesta anècdota és referenciada en El Soldat Oblidat de Guy Sajer.

Va ser utilitzada en pel·lícules de propaganda nazi, sobretot la sèrie Die Deutsche Wochenschau.

VÍDEO i PARTITURA

En aquest vídeo s'hi observa la representació amb òpera de la Cavalcada de les Valquíries:

Fes clic - Partitura La Cavalcada de les Valquíries

CARLA SILVESTRE ANGLADA

Escola de Música de Manlleu

Carles&Schezerezade

Scherezade, rimski Korsakov

·Shéhérazade és el tema que m'ha tocat treballar.És una suite simfònica del compositor rus Nikolai Rimski-Kórsakov, composta el 1888 i estrenada a Sant Petersburg el 28 d’octubre de 1888 dirigida pel mateix compositor. Basada en l'obra Les Mil i Una Nits, combina dues característiques comunes a la música russa, i particularment de Rimski-Kórsakov: una orquestració brillant i colorista, i un interès per l'orient, un tema molt destacat en la història de l’Imperi Rus. Molt coneguda a través del ballet, ja que se n'han fet varis ballets.

·La peça està escrita per una orquestra formada per aquesta sèrie d'instruments: 1 flautí, 2 flautes (II flautí), 2 oboès (II corn anglès), 2 clarinets (en Si b i en La), 2 fagots // 4 trompes (en Fa), 2 trompetes (en Si b i en La), 3 trombons, 1 tuba // 2 timbales (en Si i en Mi), percussió (triangle, pandereta, bombo, plats, caixa i tam-tam) // 1 arpa // violins I i II, violes, violoncels i contrabaixos.

·L'obra es divideix en quatre moviments, als quals l'autor va posar un nom, però posteriorment els va borrar per evitar una lectura massa descriptiva de la música. Actualment s'han recuperat els noms dels moviments. Us els deixo tot seguit:

-El mar i el vaixell de Simbad. Largo i maestoso - Allegro non troppo. Mi major.

-La història del príncep Kalendar. Lento - Andantino - Allegro molto - Con moto. Si menor.

-El jove príncep i la jove princesa. Andantino quasi allegretto - Pochissimo più mosso - Come prima - Pochissimo più animato. 

-Festival a Bagdad. Allegro molto - Vivo - Allegro non troppo maestoso. Mi major

El començament de l'obra és bastant característic i reconeixible, ja que comença amb una sèrie de notes greus i descendents i després el violí inicia una melodia molt maca i captivadora.